EL CAMINO A PINET

-
Avui ha hagut nova aventura de la penya "Vaig Sobrat". El primer incident ha passat abans de sortir del poble quan un servidor va descobrir que no li frenava la bici, s'ha de ser tonto per engrasar la cadena i banyar els discos d'oli, però el problema va desaparèixer al llarg de la nostra intensa i una mica accidentada sortida.

Pedaz de grup aquest matí casi la penya al complet, és un gust veure com la gent s'està bolcant per l'esport de les 2 rodes.

Bicicletes a la furgoneta d'OSCAR i posem direcció a la Drova. No cregau que ens hem tornat covards i que ja no ens atrevim a pujar, és que la tornada seria molt llarga.

Vam agafar les montures, WOW tros de Giant que s'ha comprat XISPA (el nostre nou afiliat a "Vaig Sobrat") s'ha de veure com vénen de preparats aquests novells.

Un vegada tots a punt agafem el camí que va per darrere de la Drova direcció a Barx, un camí divertit i bo per entrar en calor, camí al temut port de "les antenes".
Com ja va sent de costum en les primeres rampes RAUL posa la directa amb una cadència infernal però poc li va durar l'alegria al comprovar la duresa del port (aquest tio quant agafe un poquet de forma i picardia ens donarà mooolta guerra).

Una vegada tots arribarem al cim vam agafar aire i a pegar pedalaes, la ruta a partir d'açí era nova per a mi i per a molts de la penya però teniem a JOSE VICENTE i a OSCAR de supossats "fiables" guies.

Agafem un camí a mà esquerra "els surars" si no recorde malament, un camí de terra de contínues pujades i baixades però molt divertida el qual ha segut del gust de tots. Posem rumb a Pinet amb una baixada rapidíssima però sense cap sustet.

Ha arribat l'hora del gratificant esmorçaret, amb tanta gent ja comença a ser difícil trobar un bar on hi cabem tots!!! Ara ve el més chungo tornar a pujar a "les antenes" amb l'entrepà damunt, la pujada es va fer dura però tothom va arribar a dalt sencer.

A partir d'açí, la cosa anava a ficar-se complicada ja que vam decidir baixar per la trialera, cal veure el complicat que era això. Em va agradar el comentari de JUAN "això no és una trialera, és machera!!" resumint aixina un camí complicadíssim en què AMADEO va sortir volant pels aires però afortunadament sense més conseqüències, BATISTE, el presi desllantà el neumatic i molts vam fer gran part del recorregut a peu.

La baixada de RAFA al final del recorregut ha estat per treure's el gorro i aplaudir Quin domini i tranquilitat!!

Toca posar rumb als cotxes acabant en el nostre esprint habitual, Uuuuff que pallissa ens hem pegat. Queda la pregunta: on serà la setmana que ve?