miércoles, 30 de marzo de 2011

EIXIDA A ONTINYENT DIUMENGE 3 DE ABRIL.

TRACK DE LA RUTA : AÇI

Si no pasa res, el diumenge 3 de abril tinc intenció d'anar a Ontinyent, seguir la ruta per pistes i senders facils, esmorçar en Bocairent, vore los covetes dels moros i baixar a Ontinyent per el barranc dels Tarongers (devastat pel foc fa uns messos enrrere), este barranc te punts trialers on cal prestar més atenció.

Horari: 7h - 7,15h eixida en vehicle.

Tornada al poble: 12,30h-13h més o menys.

** HORARI DE EIXIDA RIGURÓS**

domingo, 13 de marzo de 2011

LA 'VAIG SOBRAT' CADA DIA MES PROFESSIONAL

LA PENYA BTT RAFELCOFER IMPRESIONA PER LA SERIETAT I RIGOROSITAT DE LES SEUES EIXIDES.

Rafelcofer, 13-3-2011.

Hui la secció ‘high roller’ de la penya (Justo, Manolo, Jose i Macià), es presenta al lloc de sortida habitual. A les 7h45’, amb puntualitat valenciana (es a dir a les 8), surt el nombrós pelotó amb direcció a la Llacuna. Inicien l’ascens després d’ajustar la refrigeració a les condicions climàtiques. Una pujada agrupada caracteritzada per el perfecte marcatge del corredors, formant-se dos nombrosos grups.

Al final de La Llacuna el vent es fort i de cara, lo que fa que Justo es desmarque i el resto forme una llarga fila a rebufo de Macià, qui després pagarà les conseqüències a la solana de L’Almirant, cedint un grapat de segons.

En el reagrupament de nou a la carretera, la penya ens regala una demostració de la perfecta coordinació en la reparació de un ‘tube less’ que fa bufes. Hi ha rumors de que Ferrari mostra interès per tan depurada tècnica...

En la baixada cap a Benissivà, punt d’avituallament, Justo i Jose per poc no els fan la ratlla al mig a uns ‘carreteros’ de Denia, ...els han tingut llàstima.

Al mateix temps, uns metres darrere, Manolo ens demostra la seua tècnica en corbes fent contramanillar, ...com derrapa! Desprès resulta que hi havia fet parxe...!

Nova demostració de la penya en l’avituallament, que professionalitat!: estiraments, begudes isotòniques, hidrats de carboni, menjar macrobiòtic,..

Desprès, amb les galtes mes roges, els ulls brillants i un estrany somriure, es tiren en pla kamikaze cap a Forna, reagrupament, i d’ahí fins a Oliva perfecta demostració de lo que es agafar un rebufo (...i no donar un relevo, je je)

Per fi, el dur port de muntanya Oliva- Rafelcofer, que l’equip afronta ja disciplinat per rebaixar pulsacions al final de l’entrenament (...rebaixar que?)

Es comenta que s’està preparant una eixida a la senda del llop (prop d’Alzira), per al 27 de març.

Llarga vida a la penya....!!!!!!!!

miércoles, 9 de marzo de 2011

Artículo 4. Clasificación de senderos.

1. Los recorridos de senderismo se clasifican en los siguientes grupos:

a) Gran Recorrido (G. R.): Aquellos cuya duración exceda en más de dos jornadas o de 30 kilómetros de longitud total.

b) Pequeño Recorrido (P. R.): Cuando no rebasen los 30 kilómetros y se puedan realizar en una jornada.

c) Locales (S. L.): Los pequeños recorridos de senderismo de menos de 10 kilómetros de longitud que permiten acceder a puntos concretos de interés local, generalmente partiendo de un G. R. o de un P. R.

2. Se distinguirán, asimismo, dentro de los recorridos de senderismo, las siguientes modalidades:

a) Derivaciones: Recorridos que salen de un sendero para alcanzar un punto determinado.

b) Variantes: Recorridos que salen de un sendero para volver a él en otro punto diferente.

c) Circulares: Recorridos caracterizados por su inicio y finalización en el mismo punto y/o población.

Artículo 5. Usos complementarios.

1. Se considerarán usos complementarios de los recorridos de senderismo el montañismo, el excursionismo, la actividad ecuestre y otras formas de desplazamiento deportivo sobre vehículos no motorizados y siempre que se respete la prioridad de tránsito de los que marchan andando y que no se degrade el entorno natural.

2. Por la Consejería de Agricultura podrán establecerse restricciones, temporales o definitivas, a los usos complementarios y a los propios del senderismo, cuando fueren necesarias para la protección de ecosistemas sensibles, masas forestales con alto riesgo de incendio o especies protegidas.