Els quatre rens de la via.

Ahir estava podant ceps a Gata, en crida James, demà quedem? Per el matí havia fet rosada blanca i en eixe moment, les sis de la vesprada feia 4 graus, ‘sí clar, li dic’ encara que per dins pense: ‘redell quin fred farà, estem bojos’.

Per la nit anàvem a sopar a la partida les canyades d’Oliva, A les 9 de la nit el termòmetre del Picasso marca -1º, els xiquets emocionats: ‘estem baix cero!’ Crida Justo: Anem demà? Sí, a les 8 a la sala. En el sopar, la guasseta dels amics: ‘que, Macià, demà vas amb la bici?’ Jo:’clar que sí...’

Sona el despertador, ja son les 7? mire la temperatura exterior, 1,5º, bo no està tan malament.

A les 8 ja estem James, Justo, xispa i jo. Crida Jose, ...ja sen borra un. Eixim per a fer L’Orxa per l’Almirall, tapats fins els ulls. El termòmetre del velocímetre marca 1º, passant per Potries ja son -2, açò promet..., que serà en la Llacuna? pensem.

Anem, tranquils pujant – també està be açò de no anar sempre amb el cor a la gola- dalt ja fa 2º, que calor! però comencen a caure volvetes de neu. Que guai, neva! La llacuna està gelada, foto de rigor. El fred ens respecta fins la baixada a L’Orxa, estàvem assustats, com estiga humit hi haurà gel, estava net, però que fred! arribem baix i no sentim cap del 20 dits (o eren 21?, ja ni me la trobe!), el termòmetre nomes arriba a marcar -2º, semblaven ser menys.

El esmorzar, de luxe. Eixim, i neva! el temps està tancat. Arreem tremolant amb ganes d’entrar en calor, la nevada no para i al arribar a la fàbrica de la llum, ja es espectacular, fotos i mes fotos fins que el telèfon s’apaga, també li ha afectat el fred, l’havia carregat abans d’eixir! Llàstima que no estava Amadeo amb la seva càmera, haguera segut especial eixa gravació!

Continuem i poc abans d’arribar a pedrera de la Reprimala, para de nevar i comença a ploure, açò ja no es tan graciós!

A James l’entrevisten els de canal 9 a Villalonga, el zenit de la seva carrera ciclista! ja es pot retirar...

Per fi arribem al voltant de la 1 a Rafelcofer, totalment xopats però amb el cor calent i ple d’alegria per l’aventura betetera vixcuda.

P.D. espere que ningú s’haja refredat!